Heu sentit a parlar alguna vegada de les dificultats de processament sensorial? Coneixeu la integració sensorial? Si esteu llegint aquest butlletí, segur que això us resulta familiar...
En els darrers anys, s’està parlant molt de la importància que té per als infants: jugar, explorar, moure’s, experimentar, etc. Tot això té una relació directa amb els sistemes sensorials: tocar, moure’s, saltar, girar, escoltar, mirar, ensumar, tastar, etc. Quan els sistemes sensorials funcionen correctament, el cervell dels infants es nodreix de tots els estímuls que rep, i cada vegada va madurant més i millor. Per això es considera tan important que els infants juguin i experimentin sensacions amb el seu cos, perquè d’aquesta manera alimenten el seu sistema nerviós d’estímuls de moviment, corporals, visuals, auditius i tàctils.
Però no sempre és tan senzill... Hi ha un 15% dels infants que presenten el que anomenem dificultats d’integració sensorial, i això impedeix que el seu cervell pugui nodrir-se correctament dels estímuls sensorials.
Segur que tots vosaltres coneixeu un infant que sempre s’està movent, o un que sovint cau a terra, o un altre infant que sempre està olorant i/o tocant els objectes i les persones, un altre infant que es mostra molt lent i passiu, un altre que es mostra irritable davant dels canvis, que s’altera molt en entorns amb estímuls (festes d’aniversari, centres comercials, l’estona del pati a l’escola, etc.), un infant que té moltes pors (es tapa les orelles amb els sorolls, li molesta la llum, li fan por les novetats), un infant a qui no agrada que el toquin ni tolera embrutar-se, un infant que no és conscient del perill ni del dolor.
1) A què són degudes? Al fet que el sistema nerviós de l’infant, no és capaç de processar correctament les informacions sensorials que rep, i per això no regula la intensitat de les seves reaccions massa explosives, massa lentes, falta de reacció, busca exagerada, etc.). L’infant rep l’estímul sensorial, però el seu cervell no sap regular la intensitat amb la qual l’ha rebut, i no pot organitzar una resposta adaptada a aquella informació, ni pot aprofitar correctament aquests estímuls , per nodrir-se i madurar a la velocitat desitjada.
2) Quines conseqüències té? Com que l’infant no és capaç d’aprofitar correctament aquella informació sensorial que ha rebut, observem una o dues conseqüències bàsiques:
- Afectació de les respostes i reaccions de l’infant, que pot ser despistat, molt mogut, molt passiu o lent, molt poruc, molt explosiu, molt buscador, molt descontrolat, molt ploraner, molt tancat, no pot estar atent, etc.
- Afectació de l’aprenentatge: descoordinació motriu, cau molt a terra, descontrola la força, dificultats de motricitat fina, alteració en les habilitats de joc i d’interacció social, retard en el llenguatge, dificultats d’aprenentatge cognitiu, retard en la lecto-escriptura, immaduresa general global, etc.
Els infants amb disfunció en la integració sensorial no s’habituen a les hipersensibilitats, ni regularitzen per sí sols les afectacions en el registre sensorial, en la conducta, en la concentració o en l’aprenentatge. Aquests infant es beneficien molt positivament d’una doble intervenció, mitjançant la teràpia d’integració sensorial, i mitjançant una bona comprensió de les seves dificultats per part de la família i de l’escola.
Bàrbara Viader Vidal
Directora del Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona
