Els articles publicats en aquest blog, són escrits i supervisats per Bàrbara Viader Vidal
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Integració Sensorial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Integració Sensorial. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de març del 2011

Aprendre a anar al lavabo i el desordre d’integració sensorial

Adaptació per al CEIB d'un text d'Ellen Ciurczak Per Bàrbara Viader. Traducció al català per David Valls.

Per alguns infants que presenten el Desordre del Processament Sensorial (DPS), anomenades també dificultats d’integració sensorial, la tasca d’aprendre a controlar els esfínters és sovint un repte. Un infant amb aquestes dificultats sensorials, pot no notar correctament la sensació de necessitat d'anar al lavabo, i per tant, les escapades de pipí són comuns. A continuació us facilitarem algunes recomenacions, perquè en la majoria dels nens que tenen DPS, Aidan Love els mètodes tradicionals per aprendre a anar al lavabo no funcionen. La informació sensorial que perceben aquests infants a través del recorregut de la bufeta i dels intestins cap al cervell, no és prou intensa. Per aquest motiu un infant amb DPS sovint no sap quan ha d'anar al lavabo, perquè no té la sensació de tenir la bufeta o l’intestí plens.

 


Preparant-se per anar al lavabo amb infants amb DIS

L’edat per aprendre a controlar els esfínters se situa entre els 24 i els 36 mesos. Però per un infant amb DPS, la seva edat cronològica és molt menys important que la seva preparació fisiològica i psicològica per el seu aprenentatge per anar al lavabo. Un infant amb DPS està preparat per controlar els esfínters quan pot romandre eixut durant almenys dues hores seguides. Altres trets que ens indiquen que l’infant està madurativament preparat són: va a un lloc especial (un racó, una paret...), reacciona o s’angoixa quan té el bolquer brut; té interès per seure al vàter i no té por d'anar-hi; pot abaixar-se els pantalons ell mateix; pot seguir instruccions simples; pot ser que demani que se li canviï el bolquer mullat o pot ser que demani de fer servir el lavabo o un orinal. Aquests indicadors mostren que l’infant ja està preparat per començar l’entrenament!

Preparant-lo per aprendre a anar al lavabo

Els pares dels infant amb DPS heu de ser pacients i esperar fins que l’infant estigui llest i mostri els indicadors citats anteriorment. Fins i tot quan aquests indicadors ja són presents, el procés d’aprenentatge pot ser frustrant i trigar encara cert temps. Quan l’infant mostri senyals d'estar llest, els pares podeu iniciar una preparació de 3 mesos per l’aprenentatge d’anar al lavabo.

Durant aquesta fase de preparació, els pares podeu anar amb el vostre fill a comprar un orinal específic. Un cop comprat, l’infant el pot personalitzar amb adhesius que ell trïi. Pares i fill també podeu veure vídeos i llegir llibres sobre com identificar quan cal anar al lavabo (al final d’aquest article trobareu alguns videos). El pare del mateix sexe ha de mostrar a l’infant com utilitzar el lavabo. Els pares també han de fer els comentaris que facin referència a la sensació que té l’infant quan va al lavabo amb el bolquer. Les preguntes i els comentaris haurien de ser de l’estil de: “Pots notar-ho?”, “Què sents quan vas al lavabo?”, “Et trobes millor ara que has fet pipi/caca?”, “Avisa’m quan vulguis asseure’t a l’orinal”

Aprenc a anar al lavabo

Després de la fase de preparació d’aquests 3 mesos inicials, ja podeu passar a l’entrenament definitiu. Això no ho heu de fer mai durant un període de molt d’estrès: una guarderia nova, inici de curs, un nou nadó a la família, etc. Si el vostre fill encara no sembla adonar-se de quan ha d’anar al lavabo, li poder fer un horari. Per exemple, un horari raonable podria ser quan es desperta al matí, dues hores després d’esmorzar, abans de dinar, després de la migdiada... Els pares heu de parlar amb el vostre fill sobre les sensacions que sent quan està anant al lavabo. Explicar perquè té aquestes sensacions i perquè en alguns casos és més difícil notar aquestes sensacions. Explicar-li com funciona el cos d’una forma apropiada per la seva edat també pot ajudar.
Els pares han de recordar de ser pacients, ser constants, elogiar el fill i mai pressionar-lo. Si l’aprenentatge d’anar al lavabo no prospera, la teràpia ocupacional pot ser realment necessària.

Posem un vídeo, que encara que en japonès, és altament didàctic i no representa cap problema de comprensió:

http://www.youtube.com/watch?v=2GN_Qv79nnI&feature=related

dilluns, 14 de febrer del 2011

Sabíeu que fer activitats que treballin els músculs i les articulacions, ens ajuda a organitzar-nos?

Gatejar, empènyer, estirar, aixecar, enfilar-se i "xocar", tot plegat proporciona un estímul profund anomenat propioceptiu, que activa directament els receptors dels músculs i de les articulacions, i això ens aporta calma al cos. Aquesta sensació de calma la sentim els adults quan utilitzem aparells de gimnàstica o pesos en un gimnàs, o quan fem una activitat física de gran esforç.

Aquesta sensació tan agradable d’organització interna i calma, romandrà unes dues hores després d’haver fet exercici. Els nens reben aquesta mateixa sensació mitjançant el joc que els facilita aquesta mena d’estímuls propioceptius. Així doncs, quan els infants reben aquest tipus d'estímuls poden tenir aquesta sensació d’estar organitzats durant una bona estona, i això és ajuda a estar més atents i tranquils.

És recomanable que una terapeuta ocupacional us pugui recomanar els millors jocs per tal que el vostre fill rebi els estímuls propioceptius necessaris per mantenir-se més organitzat. Aquí teniu una llista d’algunes activitats generals que us poden ajudar a casa i a l’escola.

Algunes activitats inclouen:

* Saltar sobre un llit elàstic: els llits grans que podeu tenir en un jardí o trobar en una fira, i els petits que  els podeu tenir al menjador de casa o dins de l’aula;

* L'ús de pilotes medicinals d’entre 1 kg i 2’5 kgs per jugar a aguantar mentre se salta, o portar-la d’un lloc a un altre de la sala, o mantenir-la sobre les cames;

* Gatejar per dins de túnels, o sobre superfícies toves (matalassos, sorra...);
* Activitats d’escalada, trepar, enfilar-se per cordes segures... Tot amb seguretat i màxima protecció;

* Caminar fent el carretó (tal i com es mostra a la imatge del final del text, on el nen pot situar-se sobre una pilota de psicomotricitat);

* I totes aquelles activitats que us pugueu inventar vosaltres a casa i que poden inventar-se els vostre fills, que els ajudin a rebre aquest estímul propioceptiu.



12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial

El passat 11 de febrer vam realitzar al CEIB el 12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial.

21 participants (mares, pares, mestres, fisioterapeutes, psicòlegs...) van assistir a aquest taller que consta d'una hora i mitja de teoria sobre la integració sensorial, i d'una hora i mitja de pràctica dalt dels gronxadors de la sala de teràpia del CEIB.

El proper taller es realitzarà a l'abril. Per a més informació envieu un correu a info@ceibarcelona.com


Recomanacions per facilitar algunes situacions diàries

A continuació us oferim uns quants consells generals per ajudar als vostres fills amb dificultats sensorials en les diferents activitats de la vida diària:


Anar-se'n al llit:

* Assegureu-vos que l’habitació és bastant fosca o pel contrari que té la llum que necessita el vostre fill per dormir (una petita quantitat de la llum pot ser d’ajuda per alguns infants, mentre que la llum de sota la porta podria molestar a uns altres).
* Podem posar-hi una màquina que proporcioni un soroll rítmic i neutre: un aquari, una llum sonora amb bombolletes, o música suau com Mozart. Fins i tot el soroll monòton i greu d’un ventilador por ajudar a alguns nens a adormir-se.

* Facilitar estímuls que impliquin la pressió profunda: a través d'un massatge a l'esquena, un massatge utilitzant moviments llargs i ferms o podem també pressionar els peus, cames, mans i braços, També podeu provar d’utilitzar una manta que sigui molt pesada, i omplir el llit de coixins i peluixos (que el vostre fill s’hi pugui posar a sota).
* En altres ocasions podem ajudar-los utilitzant nòrdics (que pràcticament no pesin), permetre que dormin despullats (sense que la textura del pijama els pugui molestar), i en aquests casos l’ús de suavitzants molt potents permetrà que la roba de llit sigui més fina i resulti menys molesta per als infants hipersensibles al tacte.

Tallar-se els cabells:

* Utilitzarem el concepte arreglar els cabells i deixar-los una mica més curts, enlloc de dir que anirem a tallar els cabells.
* Podrem fer una visita a la perruqueria uns dies abans d’anar-hi, només per veure com els altres nens s’arreglen els cabells.
* Abans de tallar els cabells, un massatge al cuir cabellut serà de gran ajuda. Fins i tot podem utilitzar un material vibratori.
* Anticipar-los que els posaran una capa (de tela o de plàstic). Per afegir una mica de màgia, podem explicar-los que aquesta capa els dóna força, i els protegeix.
* Potenciar el joc simbòlic a casa: anem a jugar a perruqueries...

El moment de vestir-se:

* Alguns nens que tenen hipersensibilitat al tacte, necessiten utilitzar roba molt suau, de cotó, i que hagi estat rentada amb suavitzant. Això els facilita estar més organitzats i tranquils durant el moment de vestir-se.
* Altres nens se senten més còmodes utilitzant roba molt ajustada. Faciliteu que utilitzin aquest tipus de roba: pantalons de ciclista, malles, samarretes de talla més petita, mitjons ajustats, sabates amb velcro... El fet de portar aquesta roba tan ajustada els dóna molta informació de tacte profund, que els permet sentir-se més a gust i organitzats, i això facilita una bona conducta i una millor capacitat de concentració.
* En nens hipersensibles evitarem comprar roba de niló o mescles de polièster, tallarem tots els fils i les etiquetes...
Sovint pot ser necessari l’ús de mitjons sense costures.

Anar de compres:

* Evitarem sempre anar a comprar durant les hores punta quan les botigues són més concorregudes i sorolloses.
* Permetre que els nens empentin el carretó de la compra facilitarà una bona entrada d’estímul propioceptiu. També els demanarem que ens ajudin a col·locar en el carretó totes aquelles coses de pes, perquè novament estaran rebent estímul propioceptiu, que sempre ajuda a estar més organitzat.
* Els nens més grans poden ajudar a escriure la llista de la compra, i ajudar després a trobar els aliments dels prestatges del supermercat. Els més petits ens poden ajudar a fer la llista de la compra amb dibuixos, de tal manera que després ells mateixos podran identificar quan siguem al supermercat.

Entrenant el control d’esfínters... Anem al lavabo!

* Alguns nens poden sentir molta por per la grandària de la tassa del WC, així com sentir pànic quan els seus peus deixen de tocar a terra. Per això serà de gran ajuda anar a una botiga amb el vostre fill, i que us ajudi a triar aquell orinal o aquell elevador que més seguretat li doni.
* Altres nens tenen pànic del soroll que fa la cadena del WC. Un aspecte que els pot ajudar és tenir cert control de la situació: el nen contarà amb nosaltres “1, 2, 3... Ara!” I just quan el nen estira la cadena (amb la nostra ajuda), comencem a aplaudir i a cridar “visca!”, de manera que nosaltres i el nen fem més soroll del que en realitat està fent la cadena del WC.
* De vegades, una roba interior massa ajustada, pot interferir en la presa de consciència de la sensació d’anar al lavabo. Per això pot ajudar dur roba molt ampla, o fins i tot potenciar moments en els quals el vostre fill pot anar despullat, augmentant així la sensació.

Per obtenir més informació útil: www.sensorysmarts.com
Per trobar roba sense costures: www.sensoryconfort.com

La Integració Sensorial i la Propiocepció


(idees extretes del web: www.sensory-processing-disorder.com)

Des de la teoria de la Integració Sensorial (desenvolupada per A. Jean Ayres als anys 70) la propiocepció es refereix als estímuls que rebem a través dels receptors que es troben dins dels nostres músculs, articulacions, lligaments, tendons i teixits connectius. Aquests receptors ens donen informació relacionada amb la posició i el moviment del nostre cos en l’espai.

Quan el nostre cos no està interpretant correctament la informació a través d'aquests músculs o articulacions, parlem de DISFUNCIÓ PROPIOCEPTIVA. Això comporta que els infants que la presenten no experimenten el món com nosaltres, i això comporta que siguin nens maldestres, descoordinats, i sovint tenen dificultat per realitzar tasques bàsiques i activitats normals de la infància.

Quan el nostre sistema nerviós central no interpreta correctament la informació propioceptiva, té dificultats per saber si els músculs s’estan estirant, si les articulacions s’estan doblegant, quanta força estan realitzant en cada acció... I això té com a conseqüència diferents signes de disfunció a nivell propioceptiu:

• Dificultat en la “planificació motriu”; ho relacionem amb la incapacitat per descobrir i saber com hem de moure cada part del cos per realitzar una tasca concreta. Quan hi ha dificultats, al nen li costa saber com pujar i baixar escales, com pedalar un tricicle, com entrar i sortir del bressol...
• Dificultat  per “graduar el moviment”; consisteix en saber quanta pressió cal realitzar per completar una tasca (per exemple, aguantar una tassa d'aigua, escriure amb un llapis, girar la pàgina d'un llibre, colpejar una pilota de golf fins al forat, etc.). Quan l’infant no pot graduar el moviment del seu cos, sovint té dificultats de psicomotricitat fina, xoca, cau fàcilment, és molt brusc en els seus moviments o és massa dèbil i es cansa fàcilment...
• Dificultat en “l'estabilitat postural”; es basa en la capacitat per mantenir els músculs en una determinada posició, que permeti donar-nos un sentit de seguretat en relació a l’entorn on ens movem. Quan no hi ha una bona estabilitat postural, també s'altera la “seguretat emocional”, perquè els nens no saben moure ni utilitzar el seu cos de forma eficaç, i es frustren amb facilitat, es donen per vençuts, i perden la confiança.

Signes de disfunció propioceptiva:

1)      CERCADOR SENSORIAL, observarem que:
 
• Poden caminar massa, empènyer massa fort, colpejar massa fort, pressionar molt a l’escriure, jugar amb objectes bruscament, etc.
• Poden ser dels que xoquen, dels mes forts, dels que corren i salten contínuament (per exemple, tenen un munt d’energia insaciable!)
• Poden moure les cames contínuament o estar constantment colpejant amb el taló a terra o la cadira mentre estan asseguts a classe
• Poden jugar massa fort (sovint fent-se mal o fent-ne), saltar o xocar contra TOT el que puguin
• Poden mossegar-se els dits, mossegar-se les ungles fins sagnar, mossegar llapis, gomes, roba, mànigues, o cadenes o d’altres objectes no comestibles (per exemple, clips de paper, trossos de joguines, etc.)
• Poden gaudir de roba ajustada (per exemple, jerseis de coll alt, cinturons molt estrets, caputxes, gorres, jaquetes amb cremallera fins DALT de tot, pijames ajustats, estrènyer molt els cordons de les sabates, etc.)

2) DÈFICIT EN LA PLANIFICACIÓ MOTRIU, DIFICULTATS DE CONSCIÈNCIA I CONTROL CORPORAL observarem que:

• Poden tenir dificultat per enfilar-se, córrer, anar en bicicleta, saltar, colpejar una pilota, patinar, jugar amb una pilota (futbol, tenis...);
• Poden tenir dificultats per cordar-se les sabates, o per saber com moure el seu cos quan l'ajudes a vestir-se o desvestir-se;
• Sovint xoquen amb objectes i persones accidentalment;
• Sovint ensopeguen i cauen amb freqüència;
• Tenen dificultat per aprendre a pujar i baixar escales.

3) SIGNES D’INESTABILITAT POSTURAL observarem que:

• Poden recolzar-se sobre el pupitre, seure malament a taula
• Aparentment poden ser “tous” i letàrgics, lents a tota hora;
• Tenen necessitat de descansar el cap sobre les mans o de recolzar el cap sobre el braç a la taula mentre treballa, sovint tenen els colzes sobre la taula;
• Poden tenir una mala postura durant les tasques motrius;
• Poden ser incapaços de mantenir-se sobre un sol peu i tenir dificultat amb les tasques d’equilibri.

Com a resultat de la disfunció propioceptiva, i les dificultats que aquests nens han d'afrontar cada dia per realitzar les activitats normals de la infància, sovint es converteixen en infants “emocionalment insegurs”. Poden evitar els jocs típics de la seva edat, poden arribar a semblar molt tímids, i/o fins i tot tenir por de realitzar coses noves. És important saber que hi ha una raó NEUROLÒGICA per la qual aquests infants tenen dificultats.


Sovint els nens que són “cercadors sensorials” poden posar a provar la nostra paciència, però cal entendre que una de les millors maneres per ajudar-los és donant-los oportunitats apropiades amb activitats de “forta pressió” i activitats de treball muscular. HO NECESSITEN! Això els ajudarà a mantenir-se més centrats, tranquils i dins d'un nivell d'alerta òptim. També sovint els nens maldestres i descoordinats poden fer-nos enfadar i poden frustrar-nos, perquè cada vegada que mouen el seu cos ho fan al revés de com nosaltres esperàvem. Però és important saber que si aquests infants reben el tractament d’integració sensorial adequat, PODEN superar (o adaptar-se) a molts dels "símptomes" de la disfunció propioceptiva sense perdre massa confiança en ells mateixos. Seran mai uns jugadors professionals de beisbol, de patinatge sobre gel o de gimnàstica? Probablement, no. Però, amb l’ajuda adequada, podran  cordar-se les sabates, fer nusos, atrapar una pilota al vol, o escriure sense caure de la cadira i fent una lletra millor; i sobretot començaran a relacionar-se amb els seus companys i a guanyar autoestima.

Bàrbara Viader Vidal

La Importància de la Integració Sensorial en el DSM-V

El Manual de Diagnòstic i Estadística dels trastorns mentals (en anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM) de l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units (American Psychiatric Association -APA) conté una classificació dels trastorns mentals i proporciona descripcions clares de les categories diagnòstiques, amb la fi que els clínics i els investigadors de les ciències de la salut puguin diagnosticar, estudiar i intercanviar informació, i tractar els diferents trastorns mentals. L’edició vigent és la quarta (DSM-IV-TR), text revisat. I ja s’ha publicat un calendari d’investigació per la publicació del DSM-V.

La seva publicació està prevista pel maig del 2013. El DSM està realitzat a partir de dades empíriques i amb una metodologia descriptiva, amb l’objectiu de millorar la comunicació entre clínics d’orientacions molt variades, i de clínics en general amb investigadors diversos. Per això, no té la pretensió d’explicar les diverses patologies, ni de proposar línies de tractament farmacològic o psicoterapèutic, com tampoc d’adscriure’s a una teoria o corrent específic dins de la psicologia o de la psiquiatria.

Web de l'American Psychiatric Association

És important aclarir que sempre ha de ser utilitzat per persones amb experiència clínica, ja que es fa servir com una guia que ha d’anar acompanyada de judici clínic, a més a més dels coneixements professionals i criteris ètics necessaris.

En l’actualitat la INTEGRACIÓ SENSORIAL està en procés de revisió per a que sigui una disfunció reconeguda per l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units, i per tant que el seu diagnòstic sigui reconegut dins del DSM-V, fet que aportaria beneficis tant pels professionals, com per a les famílies que segueixen una teràpia de disfunció en el processament sensorial.

La Fundació de la Disfunció en el Processament Sensorial dels Estats Units (SPD – Sensory Processing Disorder Foundation) està treballant a nivell internacional per a que la Integració Sensorial sigui reconeguda i acceptada dins del DSM, així com en altres manuals classificatoris dels trastorns mentals.

És un pas important ja que la Integració Sensorial ha estat vigent en les teràpies des de fa més de 30 anys i si finalment s’inclou dins del DSM-V, voldrà dir que tots els professionals que tractin amb la salut dels trastorns mentals, tindran amb la Integració Sensorial un recolzament per treballar de manera cohesionada.

També podrà ser reconegut per la Seguretat Social, les mútues i Ciències de la Salut en general. Des del CEIB us volem comunicar que l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units (APA), que és qui publica el manual DSM-V està oberta a rebre comentaris d’arreu del món per donar suport i constatar la importància que té la Integració Sensorial en el desenvolupament de l'infant i d’aquesta manera, que es pugui incloure aquesta disfunció dins el manual. Considera important que totes les persones que ens envoltem d’aquesta teràpia (professionals i famílies) puguem donar les nostres experiències i recolzar-ho. Aquesta Associació vol ser conscient de la gran feina que es fa amb la Integració Sensorial arreu del món i de la quantitat de famílies que han millorat una vegada diagnosticada i tractada la disfunció en el Processament Sensorial.

Així doncs, si voleu col·laborar en donar el vostre suport, podeu entrar a la pàgina web de la Fundació de la Disfunció en el Processament Sensorial dels Estats Units (SPD) i una vegada us hagueu registrat, podeu fer el vostre comentari. Tots els comentaris valen i són importantíssims. Des del CEIB us animem que hi participeu perquè els vostres fills, alumnes o pacients i altres que ho desconeixen, puguin beneficiar-se de totes les oportunitats i millores que la Integració Sensorial ens ofereix. Tenim de termini fins el 20 d’abril per fer els nostres comentaris.

Si per qualsevol motiu, no trobeu on heu de fer els comentaris, agrairíem ens ho feu saber i nosaltres us guiarem per tal de que ho pugueu fer sense dificultats.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració i suport. 

Recordem què és la Integració Sensorial

Heu sentit a parlar alguna vegada de les dificultats de processament sensorial? Coneixeu la integració sensorial? Si esteu llegint aquest butlletí, segur que això us resulta familiar...

En els darrers anys, s’està parlant molt de la importància que té per als infants: jugar, explorar, moure’s, experimentar, etc. Tot això té una relació directa amb els sistemes sensorials: tocar, moure’s, saltar, girar, escoltar, mirar, ensumar, tastar, etc. Quan els sistemes sensorials funcionen correctament, el cervell dels infants es nodreix de tots els estímuls que rep, i cada vegada va madurant més i millor. Per això es considera tan important que els infants juguin i experimentin sensacions amb el seu cos, perquè d’aquesta manera alimenten el seu sistema nerviós d’estímuls de moviment, corporals, visuals, auditius i tàctils.



Però no sempre és tan senzill... Hi ha un 15% dels infants que presenten el que anomenem dificultats d’integració sensorial, i això impedeix que el seu cervell pugui nodrir-se correctament dels estímuls sensorials.

Segur que tots vosaltres coneixeu un infant que sempre s’està movent, o un que sovint cau a terra, o un altre infant que sempre està olorant i/o tocant els objectes i les persones, un altre infant que es mostra molt lent i passiu, un altre que es mostra irritable davant dels canvis, que s’altera molt en entorns amb estímuls (festes d’aniversari, centres comercials, l’estona del pati a l’escola, etc.), un infant que té moltes pors (es tapa les orelles amb els sorolls, li molesta la llum, li fan por les novetats), un infant a qui no agrada que el toquin ni tolera embrutar-se, un infant que no és conscient del perill ni del dolor.

Us heu parat mai a pensar a què són degudes aquestes dificultats, i quines conseqüències tenen en el desenvolupament d’un infant? Anem a respondre aquestes dues preguntes.

1) A què són degudes? Al fet que el sistema nerviós de l’infant, no és capaç de processar correctament les informacions sensorials que rep, i per això no regula la intensitat de les seves reaccions massa explosives, massa lentes, falta de reacció, busca exagerada, etc.). L’infant rep l’estímul sensorial, però el seu cervell no sap regular la intensitat amb la qual l’ha rebut, i no pot organitzar una resposta adaptada a aquella informació, ni pot aprofitar correctament aquests estímuls , per nodrir-se i madurar a la velocitat desitjada.

2) Quines conseqüències té? Com que l’infant no és capaç d’aprofitar correctament aquella informació sensorial que ha rebut, observem una o dues conseqüències bàsiques:
           
- Afectació de les respostes i reaccions de l’infant, que pot ser despistat, molt mogut, molt passiu o lent, molt poruc, molt explosiu, molt buscador, molt descontrolat, molt ploraner, molt tancat, no pot estar atent, etc.

- Afectació de l’aprenentatge: descoordinació motriu, cau molt a terra, descontrola la força, dificultats de motricitat fina, alteració en les habilitats de joc i d’interacció social, retard en el llenguatge, dificultats d’aprenentatge cognitiu, retard en la lecto-escriptura, immaduresa general global, etc.

Podem observar una o més d’aquestes característiques, depenent del nivell de disfunció que presenti l’adult, que pot tenir un bon aprenentatge però presentar dificultats motrius, o tenir un bon desenvolupament motriu i ser molt mogut. Hi ha moltes combinacions possibles.


Els infants amb disfunció en la integració sensorial no s’habituen a les hipersensibilitats, ni regularitzen per sí sols les afectacions en el registre sensorial, en la conducta, en la concentració o en l’aprenentatge. Aquests infant es beneficien molt positivament d’una doble intervenció, mitjançant la teràpia d’integració sensorial, i mitjançant una bona comprensió de les seves dificultats per part de la família i de l’escola.

Bàrbara Viader Vidal
Directora del Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona

Arriba l’estiu... Què podem fer amb els nens? Idees des de la integració Sensorial.



Samarretes de màniga curta, piscina, platja, calor... ja arriba l’estiu! Els nens són a punt d’acabar l'escola i a tots els pares us toca planificar noves activitats que a més a més han de tenir el màxim sentit per als vostres fills. Per a les famílies d'un infant amb dificultats d’integració sensorial, això és tot un repte... Què li convé al nostre fill? Què és millor? Aquesta activitat li anirà bé o potser millor aquesta altra...? 

Abans de decidir quines activitats triar, pot ser molt útil agafar paper i llapis i redactar 4 columnes que plasmin quines són les motivacions dels vostres fills, quines són les seves dificultats, quines són les seves fortaleses, i quines habilitats voleu que adquireixin durant l’estiu. Una vegada tingueu elaborades les quatres columnes, podeu començar a analitzar cada activitat que tingueu en ment, en funció de les característiques dels vostres fills.

Com treballar l’autonomia?

Per altra banda, també és molt important tenir en compte que l’estiu és un període més relaxat, de calma, de tranquil·litat... el temps s’atura una mica, i per tant podeu practicar cada dia una estona, aquelles habilitats que els vostres fills han d’adquirir, i que durant el curs no les podeu treballar perquè aneu molt de bòlit. Es tracta de treballar les habilitats que els hi manquen, en base a les fortaleses i les motivacions de cada infant. Utilitzeu les pròpies fortaleses dels vostres fills i veureu com immediatament l’infant es sent més segur d’ell mateix, i es reforça la seva autoestima.

D’aquesta manera observem que això té un impacte positiu també en la motivació de l’infant per realitzar aquelles activitats que més li costen. Per exemple: si el vostre fill té dificultats per vestir-se sol al matí, i al mateix temps té bones habilitats per nedar a la piscina, i li agrada molt posar les claus al pany de la porta quan heu de sortir de casa, podeu utilitzar aquestes dues activitats, per motivar-lo a vestir-se sol. Recordeu que és l’estiu, que esteu més relaxats i no hi ha pressa... Animeu al vostre fill a vestir-se sol parlant de la piscina, i recordant-li que al sortir de casa ell serà responsable de posar la clau al pany, per tancar la porta.

També us suggereixo la següent recomanació; seleccioneu només un parell d’àrees que vulgueu treballar durant l’estiu, i doneu el màxim suport al vostre fill per tal que vagi adquirint totes les habilitats necessàries per desenvolupar aquetes àrees específiques. És sempre més senzill focalitzar l’atenció en dues àrees, i si aquestes s’assoleixen en podeu anar plantejant de noves.

 Per exemple: deixar els bolquers durant el dia (o nit si la vostra terapeuta us ha dit que el vostre fill està madurativament preparat), i que es vesteixi sense ajuda posant-se sol aquelles peces de roba que no tenen botons, ni cremalleres.

Per exemple: que es prepari la motxilla sol cada dia (per ajudar-lo podeu fer una cartolina que mostri un dibuix de totes les coses que ha de posar dins de la seva motxilla), i que es pentini sol.

Veureu que si us marqueu els objectius d’autonomia de dos en dos, serà més senzill per a tota la família, i l’infant podrà focalitzar la seva atenció amb més facilitat. També els suports visuals (cartolines amb dibuixos i fotografies reals indicant els passos que ha de fer el nen en cada activitat d’autonomia), ubicades a les parets dels espais on els infants han de dur a terme aquestes activitats.

Com treballar l’autoregulació?

La majoria dels infants que assisteixen al CEIB tenen dificultats d'autoregulació. Això significa que els costa regular la intensitat de les informacions sensorials que reben del seu cos i de l’entorn, i això comporta que podem observar un dels 3 extrems diferents d’alteració:

  • Reaccions explosives, descontrolades, impulsives... (desorganització)
  • Reaccions lentes, falta d’activació, desmotivació... (falta de reacció o reacció lenta)
  • Cerca exagerada i ansiosa d’informació sensorial... (activitat motriu exagerada)

Aquestes 3 reaccions són típiques en els infants que tenen dificultats de modulació sensorial (disfunció en la integració sensorial), i per tant els hi costa molt autoregular-se.

De quina manera podeu millorar la modulació sensorial, per tal que tingui un impacte positiu en l’autoregulació dels vostres fills? Es tracta de planificar activitats que proporcionin una bona entrada d’estímuls propioceptius (estimulació corporal principalment músculs i articulacions).

Neurològicament la integració sensorial ens diu que els estímuls propioceptius són els reguladors interns per excel·lència. Són els estímuls propioceptius els que ens permeten regular la nostra activitat cerebral en qualsevol de les 3 alteracions que hem anomenat anteriorment, de la següent manera:

  • Reduir el nivell d’activitat si estem molt neguitosos
  • Augmentar-lo si estem molt adormits i lents
  • Ordenar-lo si ens trobem desorganitzats i descontrolats 



Per això volem donar una gran importància a explicar-vos quines activitats propioceptives podeu fer durant aquest estiu amb els vostres fills.

  • Activitats centrades en exercici físic intens: escalada, excursionisme, transportar objectes pesats d’un lloc a un altre (aigua, sorra, caixes...), pujar i baixar escales, empènyer el carretó de la compra quan estigui una mica ple, portar una motxilla a l’esquena que pesi una mica, arrossegar un carretó ple de coses que pesin...
  • Els parcs sovint ofereixen oportunitats d’escalar, i jocs infantils que permeten obtenir una activitat forta per als músculs i a les articulacions. Fins i tot si li demaneu que intenti escalar per sota de la zona de jocs enlloc de per sobre, això farà que els seus músculs i articulacions encara hagin de treballar més, perquè estaran sostenint el seu pes en contra de la gravetat, i això requereix una gran quantitat de propiocepció (els pares comenceu a planejar conscientment tota una sèrie d’activitats amb els vostres fills, que afegeixen pes i impliquen fer més força, per augmentar així la resposta propioceptiva de músculs i articulacions en els jocs dels vostres fills).
  • Feu-lo dur una motxilla amb pes durant una estona, ja sigui quan va caminant pel carrer, o quan està assegut al cotxe (i li poseu a sobre les cames).
  • Caminar és un recurs excel·lent que proporciona l’oportunitat de millorar l’autoregulació, i si a més a més ho fem en pujades i pendents, això proporciona un treball més intens en músculs i articulacions, que caminar en àrees planes.

A més a més, és de gran ajuda proporcionar un repte cognitiu per augmentar l'autoregulació. És a dir, si aneu d’excursió o de passeig (sense presses i amb temps), li podeu dir al vostre fill que sigui ell que triï els camins més interessants perquè la resta de persones que l’acompanyeu el segueixin. Això requereix planificació, i li esteu donant una gran responsabilitat al vostre fill.

També forma part de l’autoregulació, el fet de comprendre indicacions com “atura’t, dreta, esquerra, ràpid, lent...”. Això ho podeu treballar d’una manera divertida durant les passejades a l’estiu, tot dient: “pujarem en direcció a aquell arbre fins que digui pareu”, “ara anirem més ràpid”, “ara anirem a poc a poc”... Tot això ho farem durant una excursió, aprofitant un moment en el qual els vostres fills estan centrats, organitzats i activats neurològicament, i per tant estan preparats per aprendre noves habilitats. Una altra idea és jugar al joc del ”veig-veig” i veure quants objectes els infants poden trobar, dins d’un entorn delimitat i específic. Preneu-vos tot el temps que calgui per aturar-vos i cercar tots plegats. D’aquesta manera trenqueu el ritme de la caminada amb petits descansos, però amb un bon propòsit. 



Si al vostre fill li agrada l'art, podeu cercar activitats artístiques durant l’estiu, que no requereixin el control i aprenentatge d’una tècnica específica, sinó l’exploració i diversió amb diferents tècniques de manualitats. Si no té hipersensibilitat tàctil, la participació en tallers fent figures de fang o utilitzant les mans per fer figures amb paper maixé, poden ser molt divertides. Si hi ha hipersensibilitat tàctil, llavors seran més recomanables els tallers de dibuix o altres manualitats entretingudes que no impliqui embrutar-se les mans.

Els jocs a l’aigua (piscina o platja) són un altre recurs excel·lent durant l’estiu. La natació permet millorar la coordinació bilateral, reforçar la resistència física i el to muscular, assolir la maduresa articular (necessària per a la psicomotricitat fina), i al mateix temps permet reforçar la consciència corporal i el control de la postura. Encara que el vostre fill no sàpiga nedar bé, l’aigua ofereix una forta pressió a tot el cos, i això és un estímul propioceptiu molt positiu que ajuda a l’autoregulació i a la maduresa corporal. És important preparar jocs a l’aigua, on l’infant tingui sempre l’èxit assegurat. És a dir, es tracta de pensar jocs molt simples, com recuperar objectes de la superfície o de sota l’aigua, crear petits circuits d’obstacles dins de l’aigua, moure’s com diferents animals marins... 

Així doncs, ara que ja ha arribat l’estiu, que sabeu com utilitzar noves activitats propioceptives, i que teniu més temps per potenciar l’autonomia dels vostre fills en les activitats de la vida diària, és important que aprofiteu totes les indicacions que es comenten a aquest article, a través del joc. Sou vosaltres els principals cuidadors i protectors dels vostres fills, i heu passat un curs escolar molt intens, esforçant-vos cada dia i lluitant per assolir noves habilitats... Ara és moment de gaudir amb els vostres fills, de jugar i divertir-vos junts. Totes aquelles activitats que us proposeu durant l’estiu han de tenir com a finalitat principal el joc i la diversió. Aquesta és la principal ocupació dels vostres fills, el joc, i vosaltres, com a adults, podeu aprofitar per recuperar aquest aspecte que sovint queda oblidat durant l’any. Jugueu amb els vostres fills i enfortireu les seves habilitats maduratives, regulareu el seu processament sensorial, i establireu un vincle emocional que els farà més forts i segurs, per afrontar amb més recursos i més èxit el proper curs escolar.


* Aquest article l'ha escrit Bàrbara Viader, inspirant-se en l'article "What should we do this summer" de Lynn Witzen, terapeuta ocupacional del STAR Centre.

STAR Lights: What Should We Do This Summer? By Lynn Witzen, MS, OTR Supervisor of OT at STAR Center, Greenwood Village, CO, EUA.

Atenció! Indicadors d’una disfunció en el processament sensorial!

Quins són els indicadors d’una alteració en la integració sensorial?

  • Reacció exagerada als estímuls – Hipersensibilitats (no es concentra, s’aïlla fàcilment, té moltes pors, plora i fa rebequeries...); 
  • Reacció reduïda – Baix registre sensorial (és massa valent, no nota el dolor, no escolta, no s’adona del que passa al seu voltant...);
  • Nivell d’activitat molt alt (no para quiet, sempre està buscant el moviment);
  • És descoordinat, cau a terra, xoca...
  • Es distreu fàcilment, es despista i no es concentra... 
  • Té dificultats d’aprenentatge;
  • És impulsiu, no controla les seves reaccions, té molta força;
  • És dèbil, es cansa fàcilment, té un baix to muscular;
  • No fa cas, és desobedient, busca els límits, no accepta normes;
  • Li costen les activitats motrius bilaterals i les seqüencies (vestir-se, retallar amb tisores, fer la tombarella, pedalar un tricicle o  bicicleta...)
 
 
A quins infants pot beneficiar?

  • Dificultats de coordinació motriu;
  • Problemes d’aprenentatge;
  • Hiperactivitat, dèficit d’atenció;
  • Retard en el llenguatge;
  • Alteracions musculars, hipotonia;
  • Alteracions emocionals;
  • Dificultats de conducta o socials;
  • Retard maduratiu;
  • Retard del desenvolupament.





I també a tots aquells infants que tinguin un diagnòstic mèdic o psicològic específic (TDA, TDA-H, Sd. Down, Sd. X-Fràgil, Sd. Rett, Asperger, paràlisi cerebral, Autisme, TGD...), i que degut a aquest diagnòstic presenten algunes de les dificultats citades anteriorment.