Els articles publicats en aquest blog, són escrits i supervisats per Bàrbara Viader Vidal
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consells. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de febrer del 2011

12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial

El passat 11 de febrer vam realitzar al CEIB el 12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial.

21 participants (mares, pares, mestres, fisioterapeutes, psicòlegs...) van assistir a aquest taller que consta d'una hora i mitja de teoria sobre la integració sensorial, i d'una hora i mitja de pràctica dalt dels gronxadors de la sala de teràpia del CEIB.

El proper taller es realitzarà a l'abril. Per a més informació envieu un correu a info@ceibarcelona.com


Recomanacions per facilitar algunes situacions diàries

A continuació us oferim uns quants consells generals per ajudar als vostres fills amb dificultats sensorials en les diferents activitats de la vida diària:


Anar-se'n al llit:

* Assegureu-vos que l’habitació és bastant fosca o pel contrari que té la llum que necessita el vostre fill per dormir (una petita quantitat de la llum pot ser d’ajuda per alguns infants, mentre que la llum de sota la porta podria molestar a uns altres).
* Podem posar-hi una màquina que proporcioni un soroll rítmic i neutre: un aquari, una llum sonora amb bombolletes, o música suau com Mozart. Fins i tot el soroll monòton i greu d’un ventilador por ajudar a alguns nens a adormir-se.

* Facilitar estímuls que impliquin la pressió profunda: a través d'un massatge a l'esquena, un massatge utilitzant moviments llargs i ferms o podem també pressionar els peus, cames, mans i braços, També podeu provar d’utilitzar una manta que sigui molt pesada, i omplir el llit de coixins i peluixos (que el vostre fill s’hi pugui posar a sota).
* En altres ocasions podem ajudar-los utilitzant nòrdics (que pràcticament no pesin), permetre que dormin despullats (sense que la textura del pijama els pugui molestar), i en aquests casos l’ús de suavitzants molt potents permetrà que la roba de llit sigui més fina i resulti menys molesta per als infants hipersensibles al tacte.

Tallar-se els cabells:

* Utilitzarem el concepte arreglar els cabells i deixar-los una mica més curts, enlloc de dir que anirem a tallar els cabells.
* Podrem fer una visita a la perruqueria uns dies abans d’anar-hi, només per veure com els altres nens s’arreglen els cabells.
* Abans de tallar els cabells, un massatge al cuir cabellut serà de gran ajuda. Fins i tot podem utilitzar un material vibratori.
* Anticipar-los que els posaran una capa (de tela o de plàstic). Per afegir una mica de màgia, podem explicar-los que aquesta capa els dóna força, i els protegeix.
* Potenciar el joc simbòlic a casa: anem a jugar a perruqueries...

El moment de vestir-se:

* Alguns nens que tenen hipersensibilitat al tacte, necessiten utilitzar roba molt suau, de cotó, i que hagi estat rentada amb suavitzant. Això els facilita estar més organitzats i tranquils durant el moment de vestir-se.
* Altres nens se senten més còmodes utilitzant roba molt ajustada. Faciliteu que utilitzin aquest tipus de roba: pantalons de ciclista, malles, samarretes de talla més petita, mitjons ajustats, sabates amb velcro... El fet de portar aquesta roba tan ajustada els dóna molta informació de tacte profund, que els permet sentir-se més a gust i organitzats, i això facilita una bona conducta i una millor capacitat de concentració.
* En nens hipersensibles evitarem comprar roba de niló o mescles de polièster, tallarem tots els fils i les etiquetes...
Sovint pot ser necessari l’ús de mitjons sense costures.

Anar de compres:

* Evitarem sempre anar a comprar durant les hores punta quan les botigues són més concorregudes i sorolloses.
* Permetre que els nens empentin el carretó de la compra facilitarà una bona entrada d’estímul propioceptiu. També els demanarem que ens ajudin a col·locar en el carretó totes aquelles coses de pes, perquè novament estaran rebent estímul propioceptiu, que sempre ajuda a estar més organitzat.
* Els nens més grans poden ajudar a escriure la llista de la compra, i ajudar després a trobar els aliments dels prestatges del supermercat. Els més petits ens poden ajudar a fer la llista de la compra amb dibuixos, de tal manera que després ells mateixos podran identificar quan siguem al supermercat.

Entrenant el control d’esfínters... Anem al lavabo!

* Alguns nens poden sentir molta por per la grandària de la tassa del WC, així com sentir pànic quan els seus peus deixen de tocar a terra. Per això serà de gran ajuda anar a una botiga amb el vostre fill, i que us ajudi a triar aquell orinal o aquell elevador que més seguretat li doni.
* Altres nens tenen pànic del soroll que fa la cadena del WC. Un aspecte que els pot ajudar és tenir cert control de la situació: el nen contarà amb nosaltres “1, 2, 3... Ara!” I just quan el nen estira la cadena (amb la nostra ajuda), comencem a aplaudir i a cridar “visca!”, de manera que nosaltres i el nen fem més soroll del que en realitat està fent la cadena del WC.
* De vegades, una roba interior massa ajustada, pot interferir en la presa de consciència de la sensació d’anar al lavabo. Per això pot ajudar dur roba molt ampla, o fins i tot potenciar moments en els quals el vostre fill pot anar despullat, augmentant així la sensació.

Per obtenir més informació útil: www.sensorysmarts.com
Per trobar roba sense costures: www.sensoryconfort.com

Com hauries de dur la motxilla?

Més de 40 milions d'estudiants als Estats Units porten motxilles. Segons un estudi, sis de cada deu estudiants de 9 a 20 anys d'edat, van informar de dolor crònic d'esquena relacionat amb les motxilles.
L'Associació Americana de Teràpia Ocupacional ha publicat deu consells per evitar problemes de salut relacionats amb la motxilla:

1) No permeteu mai que el vostre fill porti més del 15% del seu pes corporal a la motxilla. Això significa que un nen que pesa 45 quilos no ha de portar una motxilla que pesi més de 7 quilos.

2) Carregueu els objectes més pesats a prop de l'esquena del nen, i organitzeu bé els llibres i el material dins de la motxilla, per evitar que llisquin.

3) Que portin sempre les dues corretges de la motxilla. L'ús d'una sola corretja pot fer que un nen s'inclini cap a un costat, que torci la columna vertebral i que li causi dolor o malestar.

4) Seleccioneu una motxilla amb corretges ben encoixinades. Massa pressió sobre les espatlles i el coll pot causar dolor i formigueig.

5) Ajusteu les corretges de l'espatlla perquè la motxilla s'adapti a l'esquena del nen. La part inferior de la motxilla ha de descansar a la corba de la part de baix de l'esquena, mai més de 10 centímetres per sota de la cintura del nen.
6) Utilitzeu la corretja que hi ha a la cintura, si la motxilla en té, per ajudar a distribuir el pes de la motxilla de manera més uniforme.
7) Feu una llista ben clara del que el vostre fill porta a l'escola i porta a casa, per assegurar-vos que el que hi porta és necessari per a les activitats del dia.

8) Si la motxilla és massa pesada, pot utilitzar una motxilla amb rodes que permeti arrossegar-la, i anar canviant de mà.

9) Trieu la motxilla de la mida adequada per a l'esquena del nen, que no sigui massa gran, així com una motxilla amb prou espai per al material escolar.

Si un estudiant experimenta mal d'esquena o mal al clatell, consulteu-ho al metge o a un terapeuta ocupacional.

(Informació proporcionada per l'American Occupational Therapy Association, Inc. Pàgina web: www.aota.org)