Aprendre a anar al lavabo i el desordre d’integració sensorial

Adaptació per al CEIB d'un text d'Ellen Ciurczak Per Bàrbara Viader. Traducció al català per David Valls.

Per alguns infants que presenten el Desordre del Processament Sensorial (DPS), anomenades també dificultats d’integració sensorial, la tasca d’aprendre a controlar els esfínters és sovint un repte. Un infant amb aquestes dificultats sensorials, pot no notar correctament la sensació de necessitat d'anar al lavabo, i per tant, les escapades de pipí són comuns. A continuació us facilitarem algunes recomenacions, perquè en la majoria dels nens que tenen DPS, Aidan Love els mètodes tradicionals per aprendre a anar al lavabo no funcionen. La informació sensorial que perceben aquests infants a través del recorregut de la bufeta i dels intestins cap al cervell, no és prou intensa. Per aquest motiu un infant amb DPS sovint no sap quan ha d'anar al lavabo, perquè no té la sensació de tenir la bufeta o l’intestí plens.

 

Preparant-se per anar al lavabo amb infants amb DIS

L’edat per aprendre a controlar els esfínters se situa entre els 24 i els 36 mesos. Però per un infant amb DPS, la seva edat cronològica és molt menys important que la seva preparació fisiològica i psicològica per el seu aprenentatge per anar al lavabo. Un infant amb DPS està preparat per controlar els esfínters quan pot romandre eixut durant almenys dues hores seguides. Altres trets que ens indiquen que l’infant està madurativament preparat són: va a un lloc especial (un racó, una paret...), reacciona o s’angoixa quan té el bolquer brut; té interès per seure al vàter i no té por d'anar-hi; pot abaixar-se els pantalons ell mateix; pot seguir instruccions simples; pot ser que demani que se li canviï el bolquer mullat o pot ser que demani de fer servir el lavabo o un orinal. Aquests indicadors mostren que l’infant ja està preparat per començar l’entrenament!

Preparant-lo per aprendre a anar al lavabo

Els pares dels infant amb DPS heu de ser pacients i esperar fins que l’infant estigui llest i mostri els indicadors citats anteriorment. Fins i tot quan aquests indicadors ja són presents, el procés d’aprenentatge pot ser frustrant i trigar encara cert temps. Quan l’infant mostri senyals d'estar llest, els pares podeu iniciar una preparació de 3 mesos per l’aprenentatge d’anar al lavabo.

Durant aquesta fase de preparació, els pares podeu anar amb el vostre fill a comprar un orinal específic. Un cop comprat, l’infant el pot personalitzar amb adhesius que ell trïi. Pares i fill també podeu veure vídeos i llegir llibres sobre com identificar quan cal anar al lavabo (al final d’aquest article trobareu alguns videos). El pare del mateix sexe ha de mostrar a l’infant com utilitzar el lavabo. Els pares també han de fer els comentaris que facin referència a la sensació que té l’infant quan va al lavabo amb el bolquer. Les preguntes i els comentaris haurien de ser de l’estil de: “Pots notar-ho?”, “Què sents quan vas al lavabo?”, “Et trobes millor ara que has fet pipi/caca?”, “Avisa’m quan vulguis asseure’t a l’orinal”

Aprenc a anar al lavabo

Després de la fase de preparació d’aquests 3 mesos inicials, ja podeu passar a l’entrenament definitiu. Això no ho heu de fer mai durant un període de molt d’estrès: una guarderia nova, inici de curs, un nou nadó a la família, etc. Si el vostre fill encara no sembla adonar-se de quan ha d’anar al lavabo, li poder fer un horari. Per exemple, un horari raonable podria ser quan es desperta al matí, dues hores després d’esmorzar, abans de dinar, després de la migdiada... Els pares heu de parlar amb el vostre fill sobre les sensacions que sent quan està anant al lavabo. Explicar perquè té aquestes sensacions i perquè en alguns casos és més difícil notar aquestes sensacions. Explicar-li com funciona el cos d’una forma apropiada per la seva edat també pot ajudar.
Els pares han de recordar de ser pacients, ser constants, elogiar el fill i mai pressionar-lo. Si l’aprenentatge d’anar al lavabo no prospera, la teràpia ocupacional pot ser realment necessària.

Posem un vídeo, que encara que en japonès, és altament didàctic i no representa cap problema de comprensió:

http://www.youtube.com/watch?v=2GN_Qv79nnI&feature=related

El blog del CEIB

Benvinguts al nou blog del CEIB.

Aquest blog substituirà el butlletí que ja fa un temps que no editem per problemes de temps. Des d'aquí anirem publicant articles i informacions sobre la integració sensorial, i també, referents al nostre Centre. Cada cop que publiquem un article us enviarem un correu electrònic, per bé, que teniu dues opcions més per estar al dia dels nostres articles: Una és memoritzant l'adreça d'aquest blog i anar consultant-lo de tant en tant, i l'altra, més pràctica potser, és la de subscriure-s'hi (trobareu l'opció de subscripció a baix de tot del blog). D'aquesta manera, cada vegada que hi publiquem un escrit, rebreu una notificació.


Esperem que us agradi,
Centre d'Estimulació Infantil de Barcelona

www.ceibarcelona.com
info@ceibarcelona.com

Sabíeu que fer activitats que treballin els músculs i les articulacions, ens ajuda a organitzar-nos?

Gatejar, empènyer, estirar, aixecar, enfilar-se i "xocar", tot plegat proporciona un estímul profund anomenat propioceptiu, que activa directament els receptors dels músculs i de les articulacions, i això ens aporta calma al cos. Aquesta sensació de calma la sentim els adults quan utilitzem aparells de gimnàstica o pesos en un gimnàs, o quan fem una activitat física de gran esforç.

Aquesta sensació tan agradable d’organització interna i calma, romandrà unes dues hores després d’haver fet exercici. Els nens reben aquesta mateixa sensació mitjançant el joc que els facilita aquesta mena d’estímuls propioceptius. Així doncs, quan els infants reben aquest tipus d'estímuls poden tenir aquesta sensació d’estar organitzats durant una bona estona, i això és ajuda a estar més atents i tranquils.

És recomanable que una terapeuta ocupacional us pugui recomanar els millors jocs per tal que el vostre fill rebi els estímuls propioceptius necessaris per mantenir-se més organitzat. Aquí teniu una llista d’algunes activitats generals que us poden ajudar a casa i a l’escola.

Algunes activitats inclouen:

* Saltar sobre un llit elàstic: els llits grans que podeu tenir en un jardí o trobar en una fira, i els petits que  els podeu tenir al menjador de casa o dins de l’aula;

* L'ús de pilotes medicinals d’entre 1 kg i 2’5 kgs per jugar a aguantar mentre se salta, o portar-la d’un lloc a un altre de la sala, o mantenir-la sobre les cames;

* Gatejar per dins de túnels, o sobre superfícies toves (matalassos, sorra...);

* Activitats d’escalada, trepar, enfilar-se per cordes segures... Tot amb seguretat i màxima protecció;

* Caminar fent el carretó (tal i com es mostra a la imatge del final del text, on el nen pot situar-se sobre una pilota de psicomotricitat);

* I totes aquelles activitats que us pugueu inventar vosaltres a casa i que poden inventar-se els vostre fills, que els ajudin a rebre aquest estímul propioceptiu.

12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial

El passat 11 de febrer vam realitzar al CEIB el 12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial.

21 participants (mares, pares, mestres, fisioterapeutes, psicòlegs...) van assistir a aquest taller que consta d'una hora i mitja de teoria sobre la integració sensorial, i d'una hora i mitja de pràctica dalt dels gronxadors de la sala de teràpia del CEIB.

El proper taller es realitzarà a l'abril. Per a més informació envieu un correu a info@ceibarcelona.com