El blog del CEIB

Benvinguts al nou blog del CEIB.

Aquest blog substituirà el butlletí que ja fa un temps que no editem per problemes de temps. Des d'aquí anirem publicant articles i informacions sobre la integració sensorial, i també, referents al nostre Centre. Cada cop que publiquem un article us enviarem un correu electrònic, per bé, que teniu dues opcions més per estar al dia dels nostres articles: Una és memoritzant l'adreça d'aquest blog i anar consultant-lo de tant en tant, i l'altra, més pràctica potser, és la de subscriure-s'hi (trobareu l'opció de subscripció a baix de tot del blog). D'aquesta manera, cada vegada que hi publiquem un escrit, rebreu una notificació.


Esperem que us agradi,
Centre d'Estimulació Infantil de Barcelona

www.ceibarcelona.com
info@ceibarcelona.com

Sabíeu que fer activitats que treballin els músculs i les articulacions, ens ajuda a organitzar-nos?

Gatejar, empènyer, estirar, aixecar, enfilar-se i "xocar", tot plegat proporciona un estímul profund anomenat propioceptiu, que activa directament els receptors dels músculs i de les articulacions, i això ens aporta calma al cos. Aquesta sensació de calma la sentim els adults quan utilitzem aparells de gimnàstica o pesos en un gimnàs, o quan fem una activitat física de gran esforç.

Aquesta sensació tan agradable d’organització interna i calma, romandrà unes dues hores després d’haver fet exercici. Els nens reben aquesta mateixa sensació mitjançant el joc que els facilita aquesta mena d’estímuls propioceptius. Així doncs, quan els infants reben aquest tipus d'estímuls poden tenir aquesta sensació d’estar organitzats durant una bona estona, i això és ajuda a estar més atents i tranquils.

És recomanable que una terapeuta ocupacional us pugui recomanar els millors jocs per tal que el vostre fill rebi els estímuls propioceptius necessaris per mantenir-se més organitzat. Aquí teniu una llista d’algunes activitats generals que us poden ajudar a casa i a l’escola.

Algunes activitats inclouen:

* Saltar sobre un llit elàstic: els llits grans que podeu tenir en un jardí o trobar en una fira, i els petits que  els podeu tenir al menjador de casa o dins de l’aula;

* L'ús de pilotes medicinals d’entre 1 kg i 2’5 kgs per jugar a aguantar mentre se salta, o portar-la d’un lloc a un altre de la sala, o mantenir-la sobre les cames;

* Gatejar per dins de túnels, o sobre superfícies toves (matalassos, sorra...);

* Activitats d’escalada, trepar, enfilar-se per cordes segures... Tot amb seguretat i màxima protecció;

* Caminar fent el carretó (tal i com es mostra a la imatge del final del text, on el nen pot situar-se sobre una pilota de psicomotricitat);

* I totes aquelles activitats que us pugueu inventar vosaltres a casa i que poden inventar-se els vostre fills, que els ajudin a rebre aquest estímul propioceptiu.

12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial

El passat 11 de febrer vam realitzar al CEIB el 12è Taller Vivencial per comprendre la Integració Sensorial.

21 participants (mares, pares, mestres, fisioterapeutes, psicòlegs...) van assistir a aquest taller que consta d'una hora i mitja de teoria sobre la integració sensorial, i d'una hora i mitja de pràctica dalt dels gronxadors de la sala de teràpia del CEIB.

El proper taller es realitzarà a l'abril. Per a més informació envieu un correu a info@ceibarcelona.com

Recomanacions per facilitar algunes situacions diàries

A continuació us oferim uns quants consells generals per ajudar als vostres fills amb dificultats sensorials en les diferents activitats de la vida diària:

Anar-se'n al llit:

* Assegureu-vos que l’habitació és bastant fosca o pel contrari que té la llum que necessita el vostre fill per dormir (una petita quantitat de la llum pot ser d’ajuda per alguns infants, mentre que la llum de sota la porta podria molestar a uns altres).

* Podem posar-hi una màquina que proporcioni un soroll rítmic i neutre: un aquari, una llum sonora amb bombolletes, o música suau com Mozart. Fins i tot el soroll monòton i greu d’un ventilador por ajudar a alguns nens a adormir-se.

* Facilitar estímuls que impliquin la pressió profunda: a través d'un massatge a l'esquena, un massatge utilitzant moviments llargs i ferms o podem també pressionar els peus, cames, mans i braços, També podeu provar d’utilitzar una manta que sigui molt pesada, i omplir el llit de coixins i peluixos (que el vostre fill s’hi pugui posar a sota).

* En altres ocasions podem ajudar-los utilitzant nòrdics (que pràcticament no pesin), permetre que dormin despullats (sense que la textura del pijama els pugui molestar), i en aquests casos l’ús de suavitzants molt potents permetrà que la roba de llit sigui més fina i resulti menys molesta per als infants hipersensibles al tacte.

Tallar-se els cabells:

* Utilitzarem el concepte arreglar els cabells i deixar-los una mica més curts, enlloc de dir que anirem a tallar els cabells.

* Podrem fer una visita a la perruqueria uns dies abans d’anar-hi, només per veure com els altres nens s’arreglen els cabells.

* Abans de tallar els cabells, un massatge al cuir cabellut serà de gran ajuda. Fins i tot podem utilitzar un material vibratori.

* Anticipar-los que els posaran una capa (de tela o de plàstic). Per afegir una mica de màgia, podem explicar-los que aquesta capa els dóna força, i els protegeix.

* Potenciar el joc simbòlic a casa: anem a jugar a perruqueries...

El moment de vestir-se:

* Alguns nens que tenen hipersensibilitat al tacte, necessiten utilitzar roba molt suau, de cotó, i que hagi estat rentada amb suavitzant. Això els facilita estar més organitzats i tranquils durant el moment de vestir-se.

* Altres nens se senten més còmodes utilitzant roba molt ajustada. Faciliteu que utilitzin aquest tipus de roba: pantalons de ciclista, malles, samarretes de talla més petita, mitjons ajustats, sabates amb velcro... El fet de portar aquesta roba tan ajustada els dóna molta informació de tacte profund, que els permet sentir-se més a gust i organitzats, i això facilita una bona conducta i una millor capacitat de concentració.

* En nens hipersensibles evitarem comprar roba de niló o mescles de polièster, tallarem tots els fils i les etiquetes...

Sovint pot ser necessari l’ús de mitjons sense costures.

Anar de compres:

* Evitarem sempre anar a comprar durant les hores punta quan les botigues són més concorregudes i sorolloses.

* Permetre que els nens empentin el carretó de la compra facilitarà una bona entrada d’estímul propioceptiu. També els demanarem que ens ajudin a col·locar en el carretó totes aquelles coses de pes, perquè novament estaran rebent estímul propioceptiu, que sempre ajuda a estar més organitzat.

* Els nens més grans poden ajudar a escriure la llista de la compra, i ajudar després a trobar els aliments dels prestatges del supermercat. Els més petits ens poden ajudar a fer la llista de la compra amb dibuixos, de tal manera que després ells mateixos podran identificar quan siguem al supermercat.

Entrenant el control d’esfínters... Anem al lavabo!

* Alguns nens poden sentir molta por per la grandària de la tassa del WC, així com sentir pànic quan els seus peus deixen de tocar a terra. Per això serà de gran ajuda anar a una botiga amb el vostre fill, i que us ajudi a triar aquell orinal o aquell elevador que més seguretat li doni.

* Altres nens tenen pànic del soroll que fa la cadena del WC. Un aspecte que els pot ajudar és tenir cert control de la situació: el nen contarà amb nosaltres “1, 2, 3... Ara!” I just quan el nen estira la cadena (amb la nostra ajuda), comencem a aplaudir i a cridar “visca!”, de manera que nosaltres i el nen fem més soroll del que en realitat està fent la cadena del WC.

* De vegades, una roba interior massa ajustada, pot interferir en la presa de consciència de la sensació d’anar al lavabo. Per això pot ajudar dur roba molt ampla, o fins i tot potenciar moments en els quals el vostre fill pot anar despullat, augmentant així la sensació.

Per obtenir més informació útil: www.sensorysmarts.com

Per trobar roba sense costures: www.sensoryconfort.com

La Integració Sensorial i la Propiocepció

(idees extretes del web: www.sensory-processing-disorder.com)

Des de la teoria de la Integració Sensorial (desenvolupada per A. Jean Ayres als anys 70) la propiocepció es refereix als estímuls que rebem a través dels receptors que es troben dins dels nostres músculs, articulacions, lligaments, tendons i teixits connectius. Aquests receptors ens donen informació relacionada amb la posició i el moviment del nostre cos en l’espai.

Quan el nostre cos no està interpretant correctament la informació a través d'aquests músculs o articulacions, parlem de DISFUNCIÓ PROPIOCEPTIVA. Això comporta que els infants que la presenten no experimenten el món com nosaltres, i això comporta que siguin nens maldestres, descoordinats, i sovint tenen dificultat per realitzar tasques bàsiques i activitats normals de la infància.

Quan el nostre sistema nerviós central no interpreta correctament la informació propioceptiva, té dificultats per saber si els músculs s’estan estirant, si les articulacions s’estan doblegant, quanta força estan realitzant en cada acció... I això té com a conseqüència diferents signes de disfunció a nivell propioceptiu:

• Dificultat en la “planificació motriu”; ho relacionem amb la incapacitat per descobrir i saber com hem de moure cada part del cos per realitzar una tasca concreta. Quan hi ha dificultats, al nen li costa saber com pujar i baixar escales, com pedalar un tricicle, com entrar i sortir del bressol...

• Dificultat  per “graduar el moviment”; consisteix en saber quanta pressió cal realitzar per completar una tasca (per exemple, aguantar una tassa d'aigua, escriure amb un llapis, girar la pàgina d'un llibre, colpejar una pilota de golf fins al forat, etc.). Quan l’infant no pot graduar el moviment del seu cos, sovint té dificultats de psicomotricitat fina, xoca, cau fàcilment, és molt brusc en els seus moviments o és massa dèbil i es cansa fàcilment...

• Dificultat en “l'estabilitat postural”; es basa en la capacitat per mantenir els músculs en una determinada posició, que permeti donar-nos un sentit de seguretat en relació a l’entorn on ens movem. Quan no hi ha una bona estabilitat postural, també s'altera la “seguretat emocional”, perquè els nens no saben moure ni utilitzar el seu cos de forma eficaç, i es frustren amb facilitat, es donen per vençuts, i perden la confiança.

Signes de disfunció propioceptiva:

1)      CERCADOR SENSORIAL, observarem que:
 

• Poden caminar massa, empènyer massa fort, colpejar massa fort, pressionar molt a l’escriure, jugar amb objectes bruscament, etc.

• Poden ser dels que xoquen, dels mes forts, dels que corren i salten contínuament (per exemple, tenen un munt d’energia insaciable!)

• Poden moure les cames contínuament o estar constantment colpejant amb el taló a terra o la cadira mentre estan asseguts a classe

• Poden jugar massa fort (sovint fent-se mal o fent-ne), saltar o xocar contra TOT el que puguin

• Poden mossegar-se els dits, mossegar-se les ungles fins sagnar, mossegar llapis, gomes, roba, mànigues, o cadenes o d’altres objectes no comestibles (per exemple, clips de paper, trossos de joguines, etc.)

• Poden gaudir de roba ajustada (per exemple, jerseis de coll alt, cinturons molt estrets, caputxes, gorres, jaquetes amb cremallera fins DALT de tot, pijames ajustats, estrènyer molt els cordons de les sabates, etc.)

2) DÈFICIT EN LA PLANIFICACIÓ MOTRIU, DIFICULTATS DE CONSCIÈNCIA I CONTROL CORPORAL observarem que:

• Poden tenir dificultat per enfilar-se, córrer, anar en bicicleta, saltar, colpejar una pilota, patinar, jugar amb una pilota (futbol, tenis...);

• Poden tenir dificultats per cordar-se les sabates, o per saber com moure el seu cos quan l'ajudes a vestir-se o desvestir-se;

• Sovint xoquen amb objectes i persones accidentalment;

• Sovint ensopeguen i cauen amb freqüència;

• Tenen dificultat per aprendre a pujar i baixar escales.

3) SIGNES D’INESTABILITAT POSTURAL observarem que:

• Poden recolzar-se sobre el pupitre, seure malament a taula

• Aparentment poden ser “tous” i letàrgics, lents a tota hora;

• Tenen necessitat de descansar el cap sobre les mans o de recolzar el cap sobre el braç a la taula mentre treballa, sovint tenen els colzes sobre la taula;

• Poden tenir una mala postura durant les tasques motrius;

• Poden ser incapaços de mantenir-se sobre un sol peu i tenir dificultat amb les tasques d’equilibri.

Com a resultat de la disfunció propioceptiva, i les dificultats que aquests nens han d'afrontar cada dia per realitzar les activitats normals de la infància, sovint es converteixen en infants “emocionalment insegurs”. Poden evitar els jocs típics de la seva edat, poden arribar a semblar molt tímids, i/o fins i tot tenir por de realitzar coses noves. És important saber que hi ha una raó NEUROLÒGICA per la qual aquests infants tenen dificultats.

Sovint els nens que són “cercadors sensorials” poden posar a provar la nostra paciència, però cal entendre que una de les millors maneres per ajudar-los és donant-los oportunitats apropiades amb activitats de “forta pressió” i activitats de treball muscular. HO NECESSITEN! Això els ajudarà a mantenir-se més centrats, tranquils i dins d'un nivell d'alerta òptim. També sovint els nens maldestres i descoordinats poden fer-nos enfadar i poden frustrar-nos, perquè cada vegada que mouen el seu cos ho fan al revés de com nosaltres esperàvem. Però és important saber que si aquests infants reben el tractament d’integració sensorial adequat, PODEN superar (o adaptar-se) a molts dels "símptomes" de la disfunció propioceptiva sense perdre massa confiança en ells mateixos. Seran mai uns jugadors professionals de beisbol, de patinatge sobre gel o de gimnàstica? Probablement, no. Però, amb l’ajuda adequada, podran  cordar-se les sabates, fer nusos, atrapar una pilota al vol, o escriure sense caure de la cadira i fent una lletra millor; i sobretot començaran a relacionar-se amb els seus companys i a guanyar autoestima.

Bàrbara Viader Vidal

La Importància de la Integració Sensorial en el DSM-V

El Manual de Diagnòstic i Estadística dels trastorns mentals (en anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM) de l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units (American Psychiatric Association -APA) conté una classificació dels trastorns mentals i proporciona descripcions clares de les categories diagnòstiques, amb la fi que els clínics i els investigadors de les ciències de la salut puguin diagnosticar, estudiar i intercanviar informació, i tractar els diferents trastorns mentals. L’edició vigent és la quarta (DSM-IV-TR), text revisat. I ja s’ha publicat un calendari d’investigació per la publicació del DSM-V.

La seva publicació està prevista pel maig del 2013. El DSM està realitzat a partir de dades empíriques i amb una metodologia descriptiva, amb l’objectiu de millorar la comunicació entre clínics d’orientacions molt variades, i de clínics en general amb investigadors diversos. Per això, no té la pretensió d’explicar les diverses patologies, ni de proposar línies de tractament farmacològic o psicoterapèutic, com tampoc d’adscriure’s a una teoria o corrent específic dins de la psicologia o de la psiquiatria.

Web de l'American Psychiatric Association

És important aclarir que sempre ha de ser utilitzat per persones amb experiència clínica, ja que es fa servir com una guia que ha d’anar acompanyada de judici clínic, a més a més dels coneixements professionals i criteris ètics necessaris.

En l’actualitat la INTEGRACIÓ SENSORIAL està en procés de revisió per a que sigui una disfunció reconeguda per l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units, i per tant que el seu diagnòstic sigui reconegut dins del DSM-V, fet que aportaria beneficis tant pels professionals, com per a les famílies que segueixen una teràpia de disfunció en el processament sensorial.

La Fundació de la Disfunció en el Processament Sensorial dels Estats Units (SPD – Sensory Processing Disorder Foundation) està treballant a nivell internacional per a que la Integració Sensorial sigui reconeguda i acceptada dins del DSM, així com en altres manuals classificatoris dels trastorns mentals.

És un pas important ja que la Integració Sensorial ha estat vigent en les teràpies des de fa més de 30 anys i si finalment s’inclou dins del DSM-V, voldrà dir que tots els professionals que tractin amb la salut dels trastorns mentals, tindran amb la Integració Sensorial un recolzament per treballar de manera cohesionada.

També podrà ser reconegut per la Seguretat Social, les mútues i Ciències de la Salut en general. Des del CEIB us volem comunicar que l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units (APA), que és qui publica el manual DSM-V està oberta a rebre comentaris d’arreu del món per donar suport i constatar la importància que té la Integració Sensorial en el desenvolupament de l'infant i d’aquesta manera, que es pugui incloure aquesta disfunció dins el manual. Considera important que totes les persones que ens envoltem d’aquesta teràpia (professionals i famílies) puguem donar les nostres experiències i recolzar-ho. Aquesta Associació vol ser conscient de la gran feina que es fa amb la Integració Sensorial arreu del món i de la quantitat de famílies que han millorat una vegada diagnosticada i tractada la disfunció en el Processament Sensorial.

Així doncs, si voleu col·laborar en donar el vostre suport, podeu entrar a la pàgina web de la Fundació de la Disfunció en el Processament Sensorial dels Estats Units (SPD) i una vegada us hagueu registrat, podeu fer el vostre comentari. Tots els comentaris valen i són importantíssims. Des del CEIB us animem que hi participeu perquè els vostres fills, alumnes o pacients i altres que ho desconeixen, puguin beneficiar-se de totes les oportunitats i millores que la Integració Sensorial ens ofereix. Tenim de termini fins el 20 d’abril per fer els nostres comentaris.

Si per qualsevol motiu, no trobeu on heu de fer els comentaris, agrairíem ens ho feu saber i nosaltres us guiarem per tal de que ho pugueu fer sense dificultats.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració i suport. 

Com hauries de dur la motxilla?

Més de 40 milions d'estudiants als Estats Units porten motxilles. Segons un estudi, sis de cada deu estudiants de 9 a 20 anys d'edat, van informar de dolor crònic d'esquena relacionat amb les motxilles.

L'Associació Americana de Teràpia Ocupacional ha publicat deu consells per evitar problemes de salut relacionats amb la motxilla:

1) No permeteu mai que el vostre fill porti més del 15% del seu pes corporal a la motxilla. Això significa que un nen que pesa 45 quilos no ha de portar una motxilla que pesi més de 7 quilos.

2) Carregueu els objectes més pesats a prop de l'esquena del nen, i organitzeu bé els llibres i el material dins de la motxilla, per evitar que llisquin.

3) Que portin sempre les dues corretges de la motxilla. L'ús d'una sola corretja pot fer que un nen s'inclini cap a un costat, que torci la columna vertebral i que li causi dolor o malestar.

4) Seleccioneu una motxilla amb corretges ben encoixinades. Massa pressió sobre les espatlles i el coll pot causar dolor i formigueig.

5) Ajusteu les corretges de l'espatlla perquè la motxilla s'adapti a l'esquena del nen. La part inferior de la motxilla ha de descansar a la corba de la part de baix de l'esquena, mai més de 10 centímetres per sota de la cintura del nen.

6) Utilitzeu la corretja que hi ha a la cintura, si la motxilla en té, per ajudar a distribuir el pes de la motxilla de manera més uniforme.

7) Feu una llista ben clara del que el vostre fill porta a l'escola i porta a casa, per assegurar-vos que el que hi porta és necessari per a les activitats del dia.

8) Si la motxilla és massa pesada, pot utilitzar una motxilla amb rodes que permeti arrossegar-la, i anar canviant de mà.

9) Trieu la motxilla de la mida adequada per a l'esquena del nen, que no sigui massa gran, així com una motxilla amb prou espai per al material escolar.

Si un estudiant experimenta mal d'esquena o mal al clatell, consulteu-ho al metge o a un terapeuta ocupacional.

(Informació proporcionada per l'American Occupational Therapy Association, Inc. Pàgina web: www.aota.org)

Com criar un fill sensorialment intel·ligent

(Resum del llibre Raising a Sensory Smart Child). Per Lindsey Biel, OTR / L i Nancy Pesko, amb pròleg de la Dra. Temple Grandin.

Aquest llibre pot ser considerat com el manual definitiu per ajudar als vostres fills amb dificultats de processament sensorial.

Què és el Processament sensorial?

Tots aprenem a través dels nostres sentits. El processament sensorial és la manera com nosaltres transformem la informació sensorial, des de dins del nostre propi cos i des de l’exterior, en missatges sobre els quals podem actuar. És temptador pensar que els sentits (tacte, vista, so, moviment, consciència corporal, sabor i olor) són canals separats d'informació, però no és així, sinó que treballen junts per donar-nos una imatge completa del món, i del lloc que hi ocupem nosaltres.

Ara els vostres sentits estan treballant tots alhora. Sentiu sons de fons i noteu la vostra roba, la cadira, i el terra sota els vostres peus. Resistiu la gravetat per estar asseguts. Veieu les lletres a la pantalla. Filtreu estímuls sensorials importants per poder donar sentit al que esteu llegint.

Però si de tant en tant perdeu la concentració perquè l'etiqueta de la vostra camisa us molesta, pot ser que tingueu un problema sensorial lleu. Si contínuament rellisqueu avall de la cadira, mireu cap a una altra banda quan sentiu un soroll, noteu com la vostra camisa us fa mal, o les paraules que esteu llegint vibren, podeu tenir un trastorn de processament sensorial, també conegut com a trastorn d'integració sensorial. Els problemes sensorials afecten a tot tipus de persones: des d’aquelles que tenen retards en el desenvolupament, trastorns de l'espectre autista i altres diagnòstics, fins aquells infants que tenen dificultats més lleus com problemes d'atenció i d'aprenentatge, dificultats conductuals i/o emocionals, descoordinació motriu...

Ara més que mai, el llibre Raising A Sensory Smart Child (Criant un fill sensorialment intel·ligent) és el manual definitiu per entendre aquestes dificultats. Un llibre que us proporciona informació inestimable, consells, estratègies per la vida real i recursos —tant si ajudeu a un nadó, a un nen, a un adolescent, a un fill adult, o fins i tot per a vosaltres mateixos.

Elogis per Raising a Sensory Smart Child (Criant un fill sensorialment intel·ligent)

“Un llibre molt complet, informatiu i pràctic per als pares. Els autors expliquen la integració sensorial i la disfunció d'integració sensorial d’una manera molt entenedora per als pares. Proporcionen exemples molt pràctics, exemples per ajudar el nen a casa, a l'escola, i en d’altres entorns. És una lectura obligada per a tots els pares que tenen fills amb problemes d'integració sensorial.”

—Larry B. Silver, MD, autor de The Misunderstood Child (El nen incomprès)

“A la fi, aquí hi ha les idees i les respostes que els pares han estat cercant.”

—Temple Grandin, autor de Thinking in Pictures (Pensant en fotos)

“Perquè mai la majoria de nosaltres experimenta res de la mateixa manera, el trastorn d'integració sensorial pot ser molt difícil d’entendre, o de reconèixer. Lindsey Biel i Nancy Pesko il·luminen els misteris del trastorn d'integració sensorial en termes clars i pràctics. Tant els pares com els professors, trobaran una riquesa de coneixement i assessorament per ajudar els nostres meravellosos  —encara que de vegades difícils— fills”.

—Patty Romanowski Bash, MSEd., director executiu, The David Center. Coautor de The O.A.S.I.S. Guide to Asperger Syndrome . (L’O.A.S.I.S. Guia per a la Síndrome d'Asperger).

“Biel i Pesko combinen un enfocament professional i personal en la creació d'una guia de coneixements i suport per a pares. D'una manera molt llegible, donen informació complexa, i al mateix temps, proporcionen estratègies pràctiques que les famílies poden utilitzar.”

—Mary Sheedy Kurcinka, autora de Raising Your Spirited Child (El niño tozudo)

—Revista Adoptive Families

“Aquest és el millor llibre que corre per aquí, per explicar i tractar els símptomes de desordre de processament sensorial o de desordres de la modulació. A més, conté informació molt

actualitzada”.

Aquest llibre el podeu trobar actualment en anglès, i esperem que ben aviat pugui traduir-se a més llengües perquè arribi a d’altres països. Podeu trobar-ne més informació a la pàgina web:

http://sensorysmarts.com/

Recordem què és la Integració Sensorial

Heu sentit a parlar alguna vegada de les dificultats de processament sensorial? Coneixeu la integració sensorial? Si esteu llegint aquest butlletí, segur que això us resulta familiar...

En els darrers anys, s’està parlant molt de la importància que té per als infants: jugar, explorar, moure’s, experimentar, etc. Tot això té una relació directa amb els sistemes sensorials: tocar, moure’s, saltar, girar, escoltar, mirar, ensumar, tastar, etc. Quan els sistemes sensorials funcionen correctament, el cervell dels infants es nodreix de tots els estímuls que rep, i cada vegada va madurant més i millor. Per això es considera tan important que els infants juguin i experimentin sensacions amb el seu cos, perquè d’aquesta manera alimenten el seu sistema nerviós d’estímuls de moviment, corporals, visuals, auditius i tàctils.

Però no sempre és tan senzill... Hi ha un 15% dels infants que presenten el que anomenem dificultats d’integració sensorial, i això impedeix que el seu cervell pugui nodrir-se correctament dels estímuls sensorials.

Segur que tots vosaltres coneixeu un infant que sempre s’està movent, o un que sovint cau a terra, o un altre infant que sempre està olorant i/o tocant els objectes i les persones, un altre infant que es mostra molt lent i passiu, un altre que es mostra irritable davant dels canvis, que s’altera molt en entorns amb estímuls (festes d’aniversari, centres comercials, l’estona del pati a l’escola, etc.), un infant que té moltes pors (es tapa les orelles amb els sorolls, li molesta la llum, li fan por les novetats), un infant a qui no agrada que el toquin ni tolera embrutar-se, un infant que no és conscient del perill ni del dolor.

Us heu parat mai a pensar a què són degudes aquestes dificultats, i quines conseqüències tenen en el desenvolupament d’un infant? Anem a respondre aquestes dues preguntes.

1) A què són degudes? Al fet que el sistema nerviós de l’infant, no és capaç de processar correctament les informacions sensorials que rep, i per això no regula la intensitat de les seves reaccions massa explosives, massa lentes, falta de reacció, busca exagerada, etc.). L’infant rep l’estímul sensorial, però el seu cervell no sap regular la intensitat amb la qual l’ha rebut, i no pot organitzar una resposta adaptada a aquella informació, ni pot aprofitar correctament aquests estímuls , per nodrir-se i madurar a la velocitat desitjada.

2) Quines conseqüències té? Com que l’infant no és capaç d’aprofitar correctament aquella informació sensorial que ha rebut, observem una o dues conseqüències bàsiques:

           

- Afectació de les respostes i reaccions de l’infant, que pot ser despistat, molt mogut, molt passiu o lent, molt poruc, molt explosiu, molt buscador, molt descontrolat, molt ploraner, molt tancat, no pot estar atent, etc.

- Afectació de l’aprenentatge: descoordinació motriu, cau molt a terra, descontrola la força, dificultats de motricitat fina, alteració en les habilitats de joc i d’interacció social, retard en el llenguatge, dificultats d’aprenentatge cognitiu, retard en la lecto-escriptura, immaduresa general global, etc.

Podem observar una o més d’aquestes característiques, depenent del nivell de disfunció que presenti l’adult, que pot tenir un bon aprenentatge però presentar dificultats motrius, o tenir un bon desenvolupament motriu i ser molt mogut. Hi ha moltes combinacions possibles.

Els infants amb disfunció en la integració sensorial no s’habituen a les hipersensibilitats, ni regularitzen per sí sols les afectacions en el registre sensorial, en la conducta, en la concentració o en l’aprenentatge. Aquests infant es beneficien molt positivament d’una doble intervenció, mitjançant la teràpia d’integració sensorial, i mitjançant una bona comprensió de les seves dificultats per part de la família i de l’escola.

Bàrbara Viader Vidal

Directora del Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona

Com triar una joguina

El joc pròpiament dit, és necessari i beneficiós per sí mateix, i és la principal ocupació dels infants. Cal tenir en compte que el nen no juga amb la intenció de preparar-se per afrontar el futur, sinó que aquest és l'efecte directe que comporta el joc. 

Els pares i educadors han de procurar que l'activitat lúdica permeti desenvolupar totes les facetes del nen de forma satisfactòria en les diferents fases de creixement, i que el nen pugui donar respostes adaptades durant el joc (que no sigui massa difícil, ni repetitiu, i que permeti desenvolupar la creativitat: ideació). Hi ha un joc adequat per a cada edat, i generalment l’infant sap triar-lo. Quan hi ha dificultats sensorials o del desenvolupament, cal que sigui l’adult qui ajudi a l’infant a triar el millor joc per a cada fase madurativa.

CLAUS PER A LA MILLOR TRIA

L'elecció de la joguina adequada per a cada nen en un moment determinat de la seva infància no és una tasca fàcil; és una decisió meditada que ha de basar-se en diverses variables que es basen principalment en el coneixement individualitzat de cada nen, la seva edat, la seva personalitat i les seves circumstàncies específiques.

Cal tenir en compte els següents aspectes:

• Les necessitats i preferències del nen: totes dues han d’anar juntes (motivació+millora madurativa)

• El nivell d'evolució de cada nen en particular;

• La pròpia capacitat del nen, és a dir, la seva maduresa intel·lectual, les necessitats sensorials, la seva força física o la seva habilitat manual;

• Les característiques pròpies dels jocs: és d’ús solitari o en grup, serveix per a fomentar el sentit de la competitivitat o de la concentració...

• Joguines adequades a les característiques de la personalitat, i de la motivació de l’infant

• És positiu combinar els jocs individuals, i els jocs amb família

De 0 a 6 mesos. Tipus de joguines:

• Mòbils de bressol, sonalls de colors, miralls

• Ninots de goma i jocs amb so, contrastos de colors-textures

• Mossegadors per a les dents;

• Catifes de tela amb activitats exploratòries per al nen.

De 7 a 12 mesos. Tipus de joguines:

• Objectes que roden: pilotes, jocs d’encaix senzills;

• Saltamartins, caminadors i balancins;

• Nines de drap;

• Joguines per a l'aigua;

• Centres d'activitats amb elements per manipular sons i textures.

De 13 a 18 mesos. Tipus de joguines:

• Nines de drap, de goma o de pelfa;

• Construccions i galledes per encaixar i apilar;

• Bicicletes de tres o quatre rodes i cotxets;

• Centres d'activitats.

De 19 a 24 mesos. Tipus de joguines:

• Jocs de moviment: cotxes i altres vehicles, gronxadors, bicicletes;

• D'expressió: pissarres, pintures, musicals;

• Nines, animalets.

De 2 a 3 anys. Tipus de joguines:

• Tricicles, cotxes, pales, galledes, construccions, puzles;

• Instruments musicals, plastilina, pintures;

• Joc simbòlic: Nines, cuinetes, cotxes, telèfons de joguina.

De 3 a 5 anys. Tipus de joguines:

• Patins, tricicles, bicicletes, camions;

• Pissarres, magnetòfons, contes, marionetes;

• Ninots amb accessoris o articulats, disfresses, cases de nines;

• Primers jocs de taula, puzzles, mecanos, legos...

De 6 a 8 anys. Tipus de joguines:

• Bicicletes, esports d’equip, monopatí, estels;

• Mosaics, jocs de manipulació i creativitat, manualitats;

• Jocs de preguntes i respostes, de memòria

• Jocs d'experiments: joc simbòlic i de rols complex

De 9 a 11 anys. Tipus de joguines:

• Complements esportius, bicicletes, monopatins;

• Mecano de metall, construccions complexes, maquetes;

• Jocs d'estratègia i reflexió, jocs de societat;

• Jocs audiovisuals, electrònics i d'experiments més complexes. Primers videojocs.

 

Informació resumida de textos llegits al web: www.educaweb.com

Identificant la D.I.S.

Cliqueu a sobre de la imatge per engrandir-la